7
11
2014
Quantes coses ens poden ensenyar els ulls d’un nen, que tots portem mig oblidat.
Per a realitzar aquest emotiu curtmetratge, guanyador d’un Goya al millor curt d’animació, l’autor Pedro Solís Garcia, es va inspirar en el seu fill Nicolas, amb paràlisi cerebral.
Un mar d’emocions ens recorden que el valor més gran, és sentir-nos estimats i acceptats.
De ben segur que després de veure’l, valorarem més tot el que tenim i estimem.
« Juguem amb les mates.
Petits grans,escriptors »
Accions
Informacions
Deixa un comentari
